“T’escric aquestes breus frases des de la consulta del senyor Rey, a qui ja coneixes. Em quedaré encara uns quants dies a l’hospital; després espero tornar tranquil·lament a casa meva. Ara et prego només una cosa, que no t’inquietis; perquè llavors em provocaries una inquietud més a mi. Parlem ara del nostre amic Gauguin: l’he espantat? En fi, per què no dona senyals de vida? Se’n deu haver anat amb tu. A més, ell necessitava tornar a París una altra vegada, potser se sent més a gust a París que aquí. Digues-li a Gauguin que m’escrigui, i que penso sempre en ell”

La nit de Saint-Rémy

Quan van Gogh aconsegueix guarir-se i sortir de l’hospital, torna a casa i segueix treballant en les seves obres, però, mesos més tard, recau. És conscient que alguna cosa no va bé, ja que pateix reiteradament crisis profundes i desmais, i és ell mateix qui decideix ingressar voluntàriament al sanatori mental Saint-Paul-de-Mausole de Saint-Rémy. Allà hi passarà un any sencer i farà més de 150 pintures.  

Malgrat tot, segueix pintant. És, de fet, en aquesta època quan l’artista crea moltes de les seves obres més famoses, com La nit estellada, Lliris o Ametller en flor. A poc a poc, els metges havien permès a Vincent pintar, primer amb reserves, dins de la seva habitació, després al pati de la institució i més tard a l’exterior. Allà l’holandès pintava els camps d’oliveres i xiprers tan característics d’aquesta etapa. El seu estat mental era una autèntica muntanya russa. Per això, en les seves èpoques de crisi no se li permetia apropar-se als olis, perquè arribava a ingerir-los, i això el podia enverinar. 

Les obres d’aquest període experimenten contrastos entre si, ja que estan molt influïdes per l’estat en què es trobava l’artista a l’hora de realitzar-les. En algunes, com en el seu Autoretrat (1890), la pinzellada és massa agitada i tempestuosa. El predomini del to blau del fons i dels seus ulls en contrast amb el vermell intens de la seva barba fa que sigui un autoretrat hipnòtic per a l’espectador. L’agitació també es pot palpar en els seus paisatges, on els cels i els núvols semblen caure de forma brusca sobre els horitzons pintats de l’artista, reflex de la seva angoixa interior.  

Vincent rep el permís dels seus metges per anar-se’n a Auvers i ser tractat pel doctor Gachet, que, en molt poc temps, es convertiria en amic i seguidor de l’obra de Vincent, que en aquells moments ja començava a conèixer-se i a rebre bones crítiques, i a participar fins i tot en diverses exposicions amb alguns dels seus quadres, tant a París com a Brussel·les. De fet, en una exposició que es va fer aquell any en aquesta última ciutat, Vincent va aconseguir vendre el primer i únic quadre que vendria en vida Vinya vermella (1888). El va adquirir la germana del seu amic i artista Eugène Boch per 400 francs.  

L’artista va rebre elogis i bones paraules a través de cartes que li enviaven els seus amics artistes, com Lucien Pissarro (1863-1944). Els amics que Vincent va fer a París sempre van creure en la seva obra i el seu talent. De fet, Toulouse-Lautrec arriba a desafiar a un duel un altre pintor que havia fet crítiques despectives sobre els quadres de Vincent en una exposició.