EL DORMITORI A ARLE
El títol que Van Gogh li va posar a aquesta composició va ser simplement El dormitori. No és només un dels quadres més famosos de Van Gogh, sinó que també va ser un dels seus favorits. Va arribar a pintar fins a tres versions del dormitori a Arle en oli sobre tela, i se’n conserven, a més, dos esbossos.
En aquestes obres podem veure com era el seu dormitori a la Casa Groga: una habitació austera, gairebé sense mobles, en la qual apareixen dues portes, una a la dreta que donaria accés a la zona superior i una altra a l’esquerra que conduïa a la cambra de convidats que va preparar per a Gauguin. Al fons hi trobarem la finestra des d’on segurament es podia veure la Place Lamartine. En cada versió decora les parets amb diferents quadres d’ell mateix, i en una de les seves versions hi podem veure fins a un autoretrat.
El primer dels tres quadres va ser datat gràcies a la carta que Van Gogh va enviar a Theo el 17 d’octubre del 1888, on va escriure: “Afegeixo una línia per dir-te que aquesta tarda he acabat l’obra que representa l’habitació”.
L’abril del 1889, Van Gogh va enviar aquesta primera versió al seu germà, lamentant-se que s’havia danyat en la inundació del Roine mentre estava a l’hospital d’Arle. Theo va proposar llavors restaurar-lo i enviar-l’hi un altre cop a Vincent perquè el pogués copiar. Van Gogh va decidir llavors fer una còpia de la primera obra a escala real i enviar els dos quadres a Theo.
L’estiu del 1889, durant el seu ingrés voluntari al sanatori de Saint-Rémy, Van Gogh va decidir refer algunes de les seves millors composicions en una mida més petita. Aquestes còpies reduïdes de les seves obres favorites les utilitzava principalment per regalar-les als seus familiars i amics. En aquest cas la versió reduïda del seu dormitori seria per a la seva mare i la seva germana Wil.
Van Gogh estava molt satisfet amb la pintura, tant que la va descriure detalladament en més d’una desena de cartes a la seva família i amics. En aquestes cartes sempre destacava que la seva intenció era transmetre una sensació de descans i repòs absolut. Per a això, i convençut del poder psicològic dels colors, va usar colors brillants, on destaquen els tons verdós i blavós. Colors que, com ell mateix deia, suggereixen el repòs i el son en general. D’altra banda, els canvis de punt de vista que presenta l’obra aconsegueixen que visualment l’habitació estigui en moviment, amb uns plans que avancen i altres que retrocedeixen, cosa que dona més expressivitat a la composició.
Avui dia les diferents versions estan repartides en diferents museus. Podem trobar la primera versió de l’habitació del 1888 al Museu Van Gogh d’Amsterdam. La segona versió, del 1889, es troba a l’Art Institute de Chicago i, finalment, la versió en una mida més reduïda es conserva al Museu d’Orsay de París.
