“Prunera en flor” (1887) Basada en l’estampa original d’Hiroshige del 1857. Hiroshige va ser un dels principals exponents del paisatgisme japonès. Van Gogh reprodueix amb precisió la composició, però va fer que els colors fossin molt més intensos. També hi va afegir les dues vores de color taronja amb caràcters japonesos per aconseguir un efecte més decoratiu.
Portada de la revista Paris Illustré dedicada al Japó, on apareix una xilografia de Kesaï Eisen, famós pels seus retrats de dones.
A partir d’aquesta portada Van Gogh realitzarà l’obra “Oiran o cortesana” (1887). Utilitzarà els seus colors intensos per fer la seva pròpia obra, i va compondre la figura de la cortesana sobre un fons groc. A més, emmarcarà aquesta cortesana amb un estany ple de nenúfars, tiges de bambú, grues i granotes, per remarcar l’orientalisme de l’obra.
Japonaiserie. L’orientalisme a París
Quan Van Gogh va arribar a París, va poder apreciar amb més detall les estampes japoneses que ja havia conegut en la seva etapa a Anvers. S’havia produït un boom de l’orientalisme, i a la capital francesa hi arribava l’art japonès en tota la seva esplendor gràcies a l’obertura del comerç amb el Japó el 1854. Amb això, l’art japonès es va convertir en una de les influències més directes per a l’artista holandès, i així ha quedat reflectit en molts dels seus treballs.
Gràcies a l’Exposició Universal del 1867, el Japó va acabar sent un factor determinant dins de la nova cultura de finals del segle XIX i principis del segle XX. Amb la divulgació del seu art i els objectes importats des d’Orient es va crear una nova moda, i en la societat parisenca i europea més acabalada es va començar a fer servir quimonos i a tenir paravents orientals als salons; també es fruïa àmpliament del que se’n deia la cerimònia del te.
Van Gogh es va nodrir de les estampes i dels gravats japonesos, utilitzant molts dels seus motius en els seus treballs (Prunera en flor) i fusionant-lo amb zones de colors purs i el cloisonnisme propi dels japonesos. Es coneixen diverses còpies d’estampes que l’artista va realitzar i, fins i tot, es poden veure en les seves obres còpies directes d’algunes il·lustracions japoneses, com ara en el retrat de Père Tanguy (realitzat entre el 1887 i el 1888) i en el d’Agostina Segatori al Cafè du Tambourin (1887).
Vincent sentia fascinació pel món oriental i pel japonesisme en concret, com queda reflectit en les seves cartes i com mostren els centenars de xilografies que va adquirir al seu moment per al seu gaudi i del seu germà Theo. Les còpies d’aquestes xilografies són el que es coneixerien com a japonaiseries. Van Gogh va ser el primer artista que es va dedicar a pintar aquestes còpies com a forma d’estudi de la cultura japonesa.
En el seu cas és molt vàlida la frase que va escriure sobre ell el crític d’art francès Roger Marx: «L’antiguitat en el renaixement de Van Gogh procedeix del Japó».
“Tinc la natura, l’art i la poesia. Si això no és prou, què és prou?”
“Agostina Segatori al cafè du Tambourin” (1887) Agostina era la propietària del famós cafè Tambourin. El motiu d’aquest retrat va ser una exposició que es va organitzar al seu cafè i de la qual Vincent es va encarregar. L’exposició acollia la col·lecció de xilografies japoneses de Vincent i del seu germà Theo.
“Retrat de Père Tanguy” (1887-1888) El venedor de pintures Julien Tanguy va ser un personatge clau durant l’estada de Vincent en Paris. En el seu modest local va arribar a muntar-hi una petita galeria d’art on es podien veure i comprar obres.
Van Gogh ha entapissat el fons de l’obra amb xilografies japoneses amb tanta claredat que fins i tot es poden identificar les estampes. En aquesta obra Van Gogh s’atreveix a anar molt més enllà i ens presenta tota una síntesi d’art oriental i occidental.
“Puente sota pluja” (1887) Per fer aquesta obra es va basar en una de les impressions del famós artista Utagawa Hiroshige. L’estampa original es va publicar el 1857 i formava part de la sèrie de cent famoses vistes d’Edo.
Van Gogh va copiar l’escena, però, com solia fer, hi va afegir colors més intensos que a l’estampa original.
Per realitzar aquest treball va utilitzar una tela més gran, de manera que va haver d’afegir a l’obra una vora per mantenir les proporcions originals. Aquesta vora la va completar amb caràcters japonesos copiats d’altres impressions.
