“Està pintada de groc per fora, emblanquinada per dins, sota el sol. L’he llogat per 15 francs al mes. Ara el que m’agradaria fer seria moblar una habitació, del primer pis, per poder dormir-hi. L’estudi, el tindré aquí durant tot el temps que m’estigui al sud, i d’aquesta manera tinc la meva independència de les cases dels hostes, que són ruïnoses i em deprimeixen”
El boig dels cabells vermells
El 21 de febrer de 1888 Van Gogh arriba a Arle, a l’assolellada Provença, amb la idea de muntar una comunitat d’artistes a la que seria la seva residència, la Casa Groga, on va llogar quatre habitacions. Aquí succeirien diversos fets que van condicionar la resta dels seus dies i aquí, també, pintaria la majoria de les seves obres més conegudes, com la seva famosa Habitació d’Arle. Va arribar a executar gairebé 200 obres en aquest breu període.
El mar, els camps de blat i els gira-sols són els seus temes preferits en aquesta etapa, sense deixar de banda els autoretrats i les postals de la mateixa ciutat. La llum del sud de França i la qualitat del color envaeixen del tot la seva pinzellada, carregada de vigor. Pintava tot allò que veia, i deixava enrere les influències japoneses directes. Les obres de Vincent començaven a reflectir més clarament els seus sentiments i els seus estats d’ànim.
Durant aquesta nova etapa la pinzellada de Vincent comença a retorçar-se, es torna molt més ondulada, cosa que fa les seves obres molt més expressives, i fa del groc, del blau i del verd els colors predominants de les seves obres.
Vincent aconsegueix més models perquè posin per a ell, sobretot homes, i es fa molt amic de Joseph Roulin, un carter del poble, i aconsegueix que ell i tota la seva família posin per a ell. També fa amistat amb altres artistes que vivien en pobles propers, com Eugène Boch (1855-1941). Es visiten mútuament i comparteixen impressions sobre pintura. Vincent és molt feliç en aquesta etapa de la seva vida, i quan s’assabenta que Gauguin ha accedit a viure amb ell una temporada, la seva felicitat augmenta.
Al final del 1888, Gauguin arriba a la Casa Groga incitat per Theo, germà de Vincent, però sense estar convençut que aquesta estada fos bona per a ell i la seva obra. Gauguin, orgullós i altiu, intenta fer de Vincent un deixeble de la seva obra, corregint-lo a cada moment. La tibant relació que acaben tenint els dos artistes acaba esclatant el 23 de desembre en una gran disputa. Vincent, que ja començava a tenir seriosos problemes mentals, s’amputa part de l’orella esquerra; tot el poble s’assabenta d’aquesta bogeria i acaba anomenant l’artista com «el boig dels cabells vermells».
Arran d’allò, Vincent ingressa en un hospital i Gauguin marxa de la ciutat. Els dos artistes no es tornaran a veure mai més.
