1. Soc Vincent Willem i moltes vegades crec que visc una vida que no és meva…
  1. Vaig heretar el nom del meu germà gran, que va morir un any abans del meu naixement… No puc evitar sentir-me el seu substitut. Intento curar el dolor dels meus pares i justificar la meva existència, no ho aconsegueixo. No puc mantenir una relació cordial ni amb els meus pares ni amb els meus germans.
    L’única excepció és el Theo, només ell m’entén en aquest món
  1. A la meva família els homes es dediquen a dues coses: art i religió. Així que molt jove començo d’aprenent de marxant d’art a la Haia. Quan acabo les pràctiques m’envien a Londres. És l’únic temps de la meva vida en què realment soc feliç! No dura gaire, m’acomiaden aviat, diuen que «em falta do de gents i habilitats comercials».
  1. Decideixo emprendre un altre camí, i seguint els passos del meu pare em proposo portar la paraula de Déu fins als llocs més foscos. Comparteixo la pobresa amb la gent de les mines de Borinage, les meves condicions són lamentables. M’he guanyat el sobrenom del “Crist de les Mines”, però no serveix de gaire: no connecto amb la gent, sempre m’acaben rebutjant.
  1. Totes les dones de qui m’enamoro em giren l’esquena. He demanat matrimoni en tres ocasions i totes tres he acabat amb el cor trencat. La meva única opció és pagar per rebre una mica d’amor, i amb això aconsegueixo una mica de calma.
    La meva relació amb la Sien no li agrada a la meva família, i amenacen de deixar-me sense mitjans per viure si no la deixo.
    La solitud s’apodera de la meva vida, sembla que estic condemnat a ella.
  1. Crec que Menjant patates és el meu millor quadre. Reflecteix un cercle interminable: la vida de la gent que menja per tenir forces per treballar, i treballa per tenir alguna cosa per menjar l’endemà, sense més aspiracions ni esperances. Tot el seu univers gira al voltant d’aquestes patates.
  1. La pobresa que m’envolta és desoladora. 
    Moltes vegades pinto per sobre d’altres quadres per a estalviar en teles. 
    Em passa especialment amb les meves desgastades botes: són els testimonis dels camins durs i esgotadors que em toca recórrer.
  1. Estic aprenent; l’art comença a ser l’únic camí que entenc. Afino la meva tècnica, pinto bodegons i objectes quotidians. Vaig a l’acadèmia d’Anvers, m’esforço, però els professors de l’acadèmia tampoc entenen el meu estil.
  1. París m’omple del seu aire, sembla que he sortit de la foscor a la llum. Els meus escassos recursos no em permeten pagar models, així que pinto paisatges, escenes urbanes, a mi mateix. Tot aquí és nou per mi.
  1. Estic experimentant amb colors, i els meus autoretrats ho reflecteixen! La gamma fosca, a poc a poc, dona pas a tons blaus i grocs… Aquests nous colors m’ajuden a expressar tot el que estic vivint.
  1. La vida bohèmia m’atreu, m’inspira. Prefereixo no menjar alguns dies i guardar una moneda per prendre un got d’absenta a la nit i passar-la conversant sobre art al cafè Tambourin.
  1. El Japó és el meu gran descobriment. Col·lecciono estampes japoneses, les estudio al detall. Aprenc molt de la seva composició. Fins i tot els meus quadres es tornen plans, busco color i forma en comptes de realisme i perspectiva.
  1. Al sud de França intento recrear el meu Japó interior. M’inspiren les barques de pesca, la seva lluita contra la força del mar per avançar cap al seu destí. M’agradaria pensar que totes les inestabilitats de la meva vida em dirigeixen cap a bon port!
  1. A Arle, envoltat de natura, hi trobo els meus colors: turquesa primaveral, maragda estiuenc, sulfur tardorenc, siena hivernal… Aquests tons són ara els meus preferits.
  1. Dibuixo el pont de Langlois en totes les estacions de l’any, m’agrada venir aquí, em trasllada a la meva Holanda natal.
  1. Fantasiejo amb la idea de crear una comunitat d’artistes dedicada al nostre art, a aconseguir captar la bellesa. He convidat a Gauguin a incorporar-se a aquesta aventura…
  1. No ens entenem. En comptes de crear junts, discutim cada dia. Sento que el món al meu al voltant comença a esfondrar-se. Em sento malament, molt malament…
  1. Estic esgotat! Busco ajuda en la nit, la meva única aliada, la nit no em jutja, no m’humilia, m’ajuda a oblidar els fracassos del dia. Tots els meus somnis estan trencats!
  1. Miro els estels i m’imagino un altre univers. Més just, més humà, més feliç.
  1. Començo a enamorar-me del groc… Hi pinto tot en groc: la terra, el cel, fins i tot a la gent que, per cert, té aquell to groguenc de pell besada pel sol.
    Crec que podria pintar només amb el groc!
  1. Per mi, els gira-sols simbolitzen la gratitud, la llum pura que ofereix alleujament als cors trencats.
    Com més miro els gira-sols, més riquesa hi descobreixo!
  1. Hi ha molta gent al meu voltant… Però sempre estic sol. Fins i tot la mateixa gent que pinto, després em denuncia per boig.
  1. Gauguin se n’ha anat sense dir adeu… El Theo li ha proposat matrimoni a la Jo… La policia m’ha fet fora de la Casa Groga… El meu món es trenca a trossos i no trobo cap més sortida que ingressar al psiquiàtric.
  1. A poc a poc començo a sentir-me millor… Ocupo els meus dies pintant els paisatges que envolten l’hospital, els lliris del jardí, les nits de Saint-Remy i, sobretot, xiprers; els xiprers sempre estan en els meus pensaments.
  1. El meu germà ha tingut un fill i li ha posat Vincent. Ara em sento reemplaçat! Igual que vaig reemplaçar el meu germà més gran, però jo, en canvi, estic viu… Començo a pintar un quadre per a ell…
  1. El Theo està molt malalt i es nega a rebre ajuda mèdica. Si li passés alguna cosa no podria viure sense ell, sense el seu suport…
    Em trasllado a Auvers-sur-Oise, per estar més prop d’ell i del doctor Gachet, que em cuida a mi.
    El meu cor està cansat de bategar.
    Aquí només hi trobo el silenci dels camps.
  1. Algun dia, la mort ens portarà a una altra estrella!