No és la primera vegada que em passa, però no puc evitar sentir certa compassió, en concret amor i afecte, per aquelles dones a les quals els clergues condemnen tant i menyspreen des del púlpit amb arrogància”.

El preu de l’amor

Durant tota la seva etapa adulta Vincent va freqüentar bordells a cada ciutat que va visitar (sobretot a París), com era habitual en l’ambient bohemi i artístic del moment. Es considerava una cosa normal dins de la societat i es preferia mantenir relacions en aquests locals abans que en ple carrer, ja que era molt més segur. L’holandès va arribar a retratar l’interior d’aquests locals en algunes de les seves obres. 

L’últim flirteig amb l’amor de l’artista va tenir lloc el 1888, a la ciutat d’Arle. Allà va conèixer la Rachel, una noia que treballava en un dels llocs d’oci que ell freqüentava. Encara que mai s’ha arribat a saber la identitat concreta de la noia, hi ha molts indicis que apunten que la Rachel va ser la destinatària de l’orella que Vincent es va tallar després de la disputa amb Gauguin a la Casa Groga. 

1882/83. Sien Hoornik

El 1882, durant la seva estada a la Haia, coneix Sien, una pobra noia alcohòlica que es guanyava la vida com a prostituta i que tenia una filla de cinc anys i també estava embarassada d’un segon fill. Vincent intenta ajudar-la oferint-li posar com a model i, més endavant, fent feines de la llar. Al cap d’uns mesos, ell li proposa anar a viure junts i ajudar-la a criar als seus fills. Això va generar un esclat de reaccions en contra quan la família quan s’assabenta que Vincent està convivint sense casar-se amb una dona que ja té dos fills. Les ajudes que Theo els donava no eren suficients, i la fam i el fred eren presents a la llar de l’artista. Aquesta situació de supervivència contínua en la qual vivia el va empènyer a prendre la decisió de marxar i continuar apostant per la seva professió artística.  

1884. Margot Begemann 

Quan se’n va a Nuenen el 1884 coneix una veïna, Margot Begermann, que és deu anys més gran que ell i que s’enamora de l’artista amb passió. Van Gogh va viure en la seva pròpia pell la situació que ell havia viscut amb la seva cosina Kee, però aquesta vegada era ell el que no estava interessat a enamorar-se, ja que ella tenia problemes psicològics greus. Margot va arribar a obsessionar-se amb l’artista, i va amenaçar de treure’s la vida per no poder dur a terme un matrimoni idíl·lic amb ell; ell va decidir allunyar-se d’ella seguint els consells del seu germà Theo.

Sigui com sigui, Vincent sempre va creure en la idea de l’«amor ideal». Tenia aquesta imatge interioritzada dins del cap, i durant els seus anys adults no va deixar de buscar-lo, d’intentar fer-lo possible d’una manera o altra, de formar una família. Ell creia que li aportaria l’estabilitat mental que necessitava i que només la pintura aconseguia donar-li en aquells anys, però mai ho va aconseguir.

1872. Caroline Haanebeek 

Van Gogh tampoc va tenir sort en l’amor, malgrat que des de molt petit es mostrava sensible i enamoradís. En edat adulta va arribar a demanar matrimoni a tres noies diferents: la primera vegada a Caroline Haanebeek el 1871. Caroline era parenta llunyana de Vincent i ell es va enamorar d’ella durant la seva primera estada a la Haia, però ella el va rebutjar i va acabar casant-se amb un altre. Ell parlaria d’ella a Theo en diverses cartes, i reconeixia que, malgrat tot, seguia pensant en ella. 

1873. Eugénie Loyer 

A 20 anys, durant la seva estada a Londres, Vincent s’enamora perdudament d’Eugénie, la filla de la propietària de la casa on vivia. Durant mesos va estar enamorat d’ella de forma secreta, i quan finalment va decidir llançar-se i declarar-li el seu amor, un altre jove se li havia avançat. Vincent va quedar destrossat.  

A partir d’això, la seva vida amorosa no va ser positiva, ja que sempre hi havia algun fet que impedia que l’amor fructifiqués. El que sí que queda clar és que aquestes experiències frustrades repercutirien de forma negativa en el seu caràcter, fent-lo més introvertit, tosc i desequilibrat. 

1881. Kee Vos-Stricker 

Quan Vincent torna a Etten amb la seva família, després del seu fracàs en món religiós, la seva cosina Kee acaba de quedar-se vídua i està de visita. Jove i amb un nen petit a càrrec seu, Vincent sent per ella certa debilitat protectora i tornen a aflorar dins d’ell sentiments d’amor. Sentiments que no s’entenien, ni per la condició de vídua recent de la seva cosina, ni pel fet que es tractava d’una parenta de sang directa. Vincent, en un intent desesperat per mostrar els seus sentiments, intenta abraçar la seva cosina, i ella reacciona amb una negativa rotunda cridant: «No, no! Mai de la vida!». La seva família s’avergonyia dels seus actes poc considerats i incòmodes envers Kee, i ella es va veure obligada a tornar abans a casa seva a Amsterdam. 

1873. Gordina de Groot 

A Nuenen, Vincent entaula una relació estreta amb la filla de l’amo de la finca, Gordina de Groot, una integrant dels Menjadors de patates. Quan Gordina es va quedar embarassada tothom van pensar que el culpable era el pintor. Vincent ho va negar, i més tard es va descobrir que no va tenir res a veure amb l’embaràs. Però per al capellà del poble va ser el moment d’intervenir: va prohibir als camperols posar per a Van Gogh. 

1886/87. Agustina Segatori

El 1887, a París, manté una relació esporàdica amb la propietària del Cafè du Tambourin, Agostina Segatori, a qui retrataria en dues ocasions: La propietària del Tambourin i La italiana