“I no ho oblidi, amic meu, París és París. Només hi ha un París i per difícil que sembli viure aquí, i fins i tot si encara resulta pitjor i més difícil, l’aire francès aclareix les idees i es posa bé, enormement bé”

París és París

Vincent arriba a París de forma inesperada el març del 1886 i s’instal·la amb el seu germà Theo. Allà comença a treballar al taller de Fernand Cormon, un dels millors pintors de temàtica històrica de França. Al taller coneix Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901) i Émile Bernard (1868-1941), que es convertirien en amics de l’artista. Amb ells comença a freqüentar bordells i a experimentar la vida bohèmia que es respirava a París en aquells moments. 

A París l’artista té temps per pensar, reflexionar i pintar, i és aquí on descobreix el grup dels impressionistes dels quals tant li parlava el seu germà Theo i, amb ells, una nova percepció de la llum i el color. Va aprendre sobre la diferenciació de tonalitats i gammes cromàtiques i va escurçar la seva pinzellada, seguint les influències d’aquest grup. Aquesta influència directa es pot apreciar en les representacions florals i les naturaleses mortes que Vincent pinta durant aquesta etapa.  Queden enrere les representacions apagades de treballadors del camp dels seus inicis; ara fa vistes de París seguint l’estil puntillista. 

Encara que gran part del temps Vincent el passava dins de la botiga de Le Père Tanguy, on, a part d’adquirir materials a bon preu, assistia a xerrades i debats artístics, i a les exposicions que s’hi celebraven. És aquí on Vincent té el primer contacte amb Paul Gauguin i molts altres artistes. Tanguy, que creu fermament que l’obra de Vincent és bona, li encarrega dos retrats durant la seva estada a París.  

Vincent arriba a participar amb les seves obres en diverses exposicions «no oficials» juntament amb altres col·legues del moviment, com Gauguin o Bernard, però no aconsegueix vendre cap obra.  

Durant la seva estada a la capital francesa, Van Gogh havia augmentat la seva col·lecció d’estampes japoneses, i va arribar a fer-ne una exposició al Cafè du Tambourin. El japonesisme el tenia atrapat, i durant aquesta etapa va executar diverses obres d’inspiració plenament oriental; per això les seves obres van adquirir un dur reforç dels contorns i un fort contrast de colors.  

En aquests dos anys va fer autoretrats notables. No podia permetre’s pagar models perquè posessin, i per això l’artista va començar a retratar-se utilitzant miralls per poder analitzar-se millor.  

La vida de París l’havia agitat tant que va optar per marxar i descansar una mica de l’enrenou de la ciutat que tant havia contribuït a la seva producció artística. Així que, esperonat pel seu amic Toulouse-Lautrec, s’encamina al sud de França.