“Theo, què se’n faria de mi si no predico l’Evangeli! Si no tingués la vista fixada en això i no tingués esperança i fe en Crist, llavors, només hi hauria lament. Ara, no obstant això, tinc també una mica d’esperit.”

Missioner

Quan Vincent abandona la seva feina a Goupil & Cie viatja a Ramsgate, un poble a prop de Londres on, a canvi d’allotjament i menjar, dona classes en una escola. Canvia d’escola en un parell d’ocasions, fins que la seva família l’obliga a renunciar a treballar sense remuneració i a tornar a Holanda.  

Els Van Gogh eren una família burgesa, tradicional i conservadora, lligada a la religió. Tot això va repercutir en el jove Vincent, que va sentir el desig de seguir els passos del seu pare i endinsar-se plenament en el món religiós. Així, quan va tornar a Amsterdam el 1877 va decidir estudiar teologia per intentar ser predicador evangelista. Van ser dos propòsits fallits. 

Decidit a convertir-se en un home religiós de qui el seu pare pogués sentir-se orgullós, posa rumb al jaciment belga de carbó de Borinage el desembre del 1878. Però, com havia de passar més d’una vegada al llarg de la seva vida, l’entusiasme de Vincent per dur a terme allò que desitja li acaba passant factura, i crea al mateix jaciment un rebuig dels que hi treballaven i dels seus superiors, cosa que no li va permetre seguir en el lloc.   

Vincent no se sentia realitzat, havia fracassat en el món artístic i en el religiós i no tenia cap mena d’ingressos.  El 1880 es perdrà entre llogarets, jaciments miners i caminades quilomètriques a peu per la frontera francesa buscant-se la vida, fins que decideix optar per una altra manera d’arribar a Déu i predicar amb la seva paraula: pintant. Theo, que en aquells dies es guanyava la vida com a marxant d’art, accepta aquesta nova forma de créixer espiritualment del seu germà gran i decideix ajudar-lo econòmicament. Els girs que li enviava van ajudar el seu germà a mantenir-se i a seguir pintant. Vincent comença la seva carrera com a pintor a 27 anys.

A l’octubre posa rumb a Brussel·les i es matricula a l’Acadèmia de Belles Arts, malgrat no estar del tot d’acord amb l’academicisme que hi dominava. S’està a Brussel·les fins a l’abril del 1881 i després torna a Etten, amb la seva família, que el convenç perquè el gener del 1882 es traslladi a la Haia i comenci a fer classes amb el pintor Anton Mauve (1838-1888). Vincent no congenia amb l’artista i acaba anant-se’n a viure amb Templa, una prostituta a la qual havia conegut, que estava embarassada. Viuen junts un temps, i ell s’ocupa d’ella i dels seus dos fills.

A l’hivern del 1885 Van Gogh arriba a Anvers i s’instal·la en un petit taller sobre una botiga de pintures que li paga el seu germà Theo. Vincent espera poder guanyar-se la vida com a retratista i començar a encaminar la seva vida fent de l’art el seu nucli principal.

Ocupava gran part del seu temps a l’Acadèmia de Belles Arts de la ciutat, on va arribar a matricular-se; hi copiava pintures i escultures de guix que, encara que seguissin l’estil acadèmic, li servien per augmentar el seu coneixement de la composició i la perspectiva. També, d’aquesta manera, no feia falta que pagués models perquè posessin per a ell, ja que a la mateixa Acadèmia les classes es feien copiant models al natural. El seu aspecte descurat i el seu enfocament poc convencional li van causar alguns problemes amb els seus professors.  

Durant la seva estada a Anvers, que amb prou feines va durar uns mesos, Van Gogh passa gana i fred, ja que prefereix gastar els diners que el seu germà li proporcionava per comprar pintures.  

L’acadèmia on Vincent assistia no el tractava com un estudiant més. De fet, quan Vincent va presentar una de les seves obres a un dels concursos de la institució, el tribunal el va relegar a la categoria de principiant. Després d’això, fart, decideix abandonar l’acadèmia i anar a París.

A Nuenen va néixer la que seria la seva primera obra mestra Els menjadors de patates (1885). La va crear sobre la base d’estudis naturals de cada camperol, de forma individual, sense centrar-se en els detalls, amb un traç ràpid. Mostra figures caricaturesques, amb un toc de modernitat implícit en la composició. L’obra li va ocupar sis mesos de la seva estada a Nuenen.