Les cartes. Diari d’un holandès

Hi ha qui arriba a afirmar que Van Gogh s’expressava de forma més fluida escrivint que pintant. Així ho reconeixia ell mateix en una de les seves moltes cartes al seu germà Theo, «Escriure gairebé em resulta menys difícil que pintar els meus quadres. Quan porto alguna cosa al paper necessito reflexionar molt menys per sentir-me satisfet que quan pretenc assolir una plena satisfacció amb la pintura».  

Són més de vuit-cents els documents escrits que s’han conservat fins avui. Correspondència que l’artista intercanviava amb amics artistes, com l’holandès Anton van Rappard o Gauguin, o familiars com la seva germana Willemina, però el nombre més gran de cartes escrites per Van Gogh anaven dirigides al seu germà Theo, que les va conservar gairebé intactes i va respondre a cadascuna d’elles. De fet, Theo va ser el primer a rebre una carta de Vincent el 13 de desembre de 1872 amb la següent invitació escrita: «Ens hem d’escriure amb molta freqüència».  

Tota la documentació escrita per Van Gogh ha servit molt per ajudar els especialistes a investigar i conèixer molt més les seves obres, ja que l’artista deixava constància en els seus escrits de les obres que anava creant, i habitualment aportava dades, esbossos o objeccions referents a les obres en què treballava en aquell moment. Es pot dir que el seu epistolari s’ha convertit en la font principal per poder conèixer més a fons la persona i la seva pintura.  

Els màxims responsables de la publicació d’aquestes cartes van ser Vincent Willem van Gogh, nebot del pintor, nascut el mateix any que va morir l’artista, i la seva mare, Johanna van Gogh-Bonger, esposa de Theo. Jo, com li deien els seus familiars, en va fer una primera recopilació entre el 1914 i el 1915, amb el títol Brieven aan zijn broeder («Cartes al seu germà»). El seu nebot va recopilar totes les cartes i les va editar a Amsterdam en quatre volums, publicats entre el 1952 i el 1954, amb una edició en anglès el 1955.  

La majoria de la correspondència estava escrita en francès i ha estat traduïda a molts idiomes, ordenada per dates i ubicacions.

“Els amics són els veritables tresors de la vida. De vegades, ells ens coneixen millor que nosaltres mateixos. Amb amable honestedat són aquí per guiar-nos i fer-nos costat; per compartir el nostre riure i les nostres llàgrimes. La seva presència ens recorda que mai estem realment sols”