Autoretrats. Els miralls de la seva ànima

Vincent van Gogh és conegut, entre altres peculiaritats, per ser un dels artistes que més es va autoretratar en la història. Concretament, entre el 1886 i el 1889 es va retratar en més de trenta ocasions. Bé per explorar el seu autoconeixement artístic, perquè no tenia solvència econòmica per permetre’s pagar models o per experimentar en la seva pròpia imatge els seus canvis i la seva evolució com a artista, la veritat és que gràcies a aquests nombrosos retrats podem conèixer una mica més en profunditat la seva personalitat i els canvis en la seva pintura.  

És curiós i interessant veure com evoluciona el seu concepte del retrat durant els seus anys com a pintor. Com les tonalitats, la figuració, el dibuix i les pinzellades es van tornant més expressives i vives a mesura que l’artista pinta, des dels seus primers autoretrats amb escenaris d’il·luminació lúgubre, fins al seu autoretrat amb l’orella embenada dels últims anys de la seva vida. Això sí, sempre mantenint un gest seriós i respectuós amb si mateix, ja que en cap dels seus autoretrats es veu cap somriure.  

Un dels seus autoretrats, Autoretrat sense barba, que va pintar durant la seva estada a Arle el 1888, és un dels quadres que més diners han aconseguit a les cases de subhastes, concretament a Christie’s. Aquesta obra es va subhastar el 1998 i va aconseguir la xifra de 71,5 milions de dòlars, triplicant el preu d’entrada establert pels experts. Van ser set les persones que van licitar per adquirir-la, i al final només un va ser el vencedor (encara se’n desconeix la identitat).